Infància (4 a 12 anys)

Serveis:
Entrevistes d’assessorament i d’orientació psicològica amb pares.
Intervencions de valoració psicodiagnòstica.
Tractament psicoterapeutic psicoanalític.

Experiència professional
Membre fundador del Saps, Servei d’Assistència Psicològica del Clot (1986 al 1990).
Centre Joan Obiols de Badalona, prestacions i col·laboracions fent diagnòstics i tractaments psicoterapèutics. (1985 al 1987)
Consulta privada a Barcelona (1990 al 1995).
Centre de Reeducació David de Sitges, membre fundador, des del 1994.
Col·laborador de Logos Clínica Psicoanalítica des del 2003.

Descripció
És important detectar, valorar i atendre les problemàtiques psíquiques de l’infància per tal de que no s’instaurin permanentment i condicionin la vida i el desenvolupament de l’infant, de la família i del seu futur.(per saber més)
.
El primer servei va adreçat a mares i pares que tenen interrogants i inquietuds sobre la seva funció com a tals, per el vincle que tenen amb el fill, i per característiques i manifestacions que presenta l’infant. Es un espai que dona a la mare i al pare la possibilitat de posar paraules, no només com a descarrega sinó com a via per poder definir i comprendre el que està passant. Poden ser consultes puntuals, o tenir un recorregut més llarg si s’escau. Sovint no requereix l’assistència de l’infant.
El psicodiagnóstic és un procés que incorpora les entrevistes amb els pares i les sessions amb l’infant. És un procés que permet fer una definició, una descripció i una certa explicació global del que li passa a l’infant i del aspectes familiars que concorren. No es tracta de posar una etiqueta ni de jutjar, sinó de valorar l’abast de l’afectació en l’infant i de definir -si s’escau- les intervencions encaminades al seu abordatge i tractament.
Una d’elles és el tractament psicoterapeutic, que procura aprofundir en els conflictes psíquics que donen lloc als símptomes, a les disfuncions i al malestar presents en l’infant. Es un treball continuat en el temps que permet fer una elaboració simbòlica dels conflictes, a partir d’un reconeixement de la implicació subjectiva que sempre en forma part.
Això abasta la relació amb sí mateix, el vincle amb els seus pares i la família, i els aspectes socials, i de vegades els escolars.
La psicoteràpia es fonamenta en el joc, el dibuix i la paraula, en el context del vincle amb el terapeuta. És així com l’infant expressa el seu ser, les seves fantasies, els temors, i, en definitiva, com posa en escena les diferents manifestacions del conflicte. Els pares tenen una participació molt activa a partir de les entrevistes periòdiques de seguiment i de valoració del procés. Els processos que tenen lloc en les entrevistes permeten als pares ser més conscients i introduir alguns canvis que afavoreixin els vincles i la dinàmica familiar.