Altres àrees d’ intervenció.

1. Supervisió d’ equips de professionals.
L’espai de supervisió s’adreça a equips de professionals d’institucions del camp de la salut, de l’educació i de l’àmbit social.
(per saber mes).

Experiència professional
- Supervisor extern dels equips de Mesures Penals Alternatives de
L’ IRES (Institut de Recerca i Estudis Socials) (2001-2009)
- Supervisor extern del Servei D’Assessorament Tècnic a Famílies, Departament de Justícia de la Generalitat (maig 2007-juliol 2008)
- Supervisor extern de L’Espai Petit d’Igualada (0 a 3 anys), per la Diputació de Barcelona (Sept. 2004- Des. 2006).
- Supervisor extern del Centre d’Acollides i Urgències per a la Infància Josep Pallanch (CAUI) de Barcelona (abril 2002-maig 2005).

(Per saber més)
Es un espai per a posar paraules al quefer diari, un espai on no es tractar de fer sinó d’analitzar allò que es fa, on interrogar-se i on dir i escoltar el que sovint no hi ha temps ni ocasió de dir i escoltar.
La funció del supervisor és promoure la circulació de la paraula i una dinàmica propicia a la paraula, l’escolta i l’anàlisi. Les intervencions van adreçades a rellançar el discurs, senyalant els punts d’obstacle i aportar elements per l’anàlisi de les situacions que presenta l’equip.

2. Formació per a professionals (seminari-taller)
Va adreçat als professionals de la salut, de l’educació i del camp social. A partir d’un interès comú, es forma un grup amb professionals provinents de diverses institucions. (Per saber mes).

Experiència professional
Formador de diversos cursos adreçats a mestres i professors a càrrec dels ICE (Institut de Ciències de l’Educació) de la UAB i de la UB, del 1992 al 1995.
- Formador en La Universitat de Barcelona Virtual, en el postgrau
“Intervenció en situacions de conflicte en la institució educativa” (2003).
Formador en la Universitat de Barcelona Virtual, de cursos on-line sobre “L’entrevista en el tractament dels conflictes” (2005-2007)

(Per saber mes)
El formador introdueix elements conceptuals que en línies generals giren al voltant de l’articulació entre sujbjectivitat i funció, així com del vincle entre professional i l’usuari.
En un segon moment de la sessió es continua treballant a partir de la presentació de casos, d’experiències i de reflexions de la pràctica professional de cadascú que serveixen per il·lustrar, aplicar, plantejar nous interrogants, ….

3. Grupos socioterapeuticos con niños, adolescentes y jóvenes.
L’abordatge en grup de la problemàtica psíquica és una alternativa interesant per aquelles persones que són menys propicies al tractament individual. (Per saber més)

Experiència professional
Centre Joan Obiols de Badalona, prestacions i col·laboracions com co-terapeuta en grups amb infants.(1985 al 1987)
- Co-terapeuta de grup en el CSM de Nou Barris (1994-99)
- Coordinador del “Grup psicosocial amb joves per la formació i la inserció laboral” a la fundació el Llindar, març-maig 2012.

(Per saber més)
Sigui per les característiques de la problemàtica dificulta l’abordatge individual, i sigui per que la problemàtica afecta seriosament la socialització i els vincles amb els altre, el grup obre una possibilitat diferent de treball sobre els conflictes psíquics personals.
La denominació de socioterapeutics busca accentuar el paper del grup i dels vincles en els processos terapèutics. Prèviament a la creació del grup o a la incorporació d’un nou membre es fa un procés d’entrevistes individuals i familiars. El criteri d’agrupació no és compartir tots el mateix símptoma, sinó una varietat de símptomes i de problemàtiques, i també una franja d’edat que ho faci compatible per realitzar el treball grupal.

4. Grups d’orientació amb mares i pares.
A diferencia de la conferencia, aquí es tracta d’un treball més sostingut en el temps, el que comporta un major compromís i participació per part de mares i pares. (Per saber més)

Experiència professional
Coordinador de grups d’orientació amb pares i mares, Mancomunitat de Ciutat Badía, 1988-1992
Col·laborador del “Servei d’Escola de Pares” de la FAPAC
Del 1991 al 1997.

Es un treball en la línia del que sovint s’anomenen Escoles de Mares i Pares, denominació poc pertinent i infantilitzadora. Perquè no es tracta de que algú ensenyi una única o la millor manera de ser mares i pares. Probablement la denominació es justifica per la intenció de subratllar el desig d’adquirir un major saber de la funció materna i paterna, dels processos per els que passen els fills, i del vincle amb ells en el si de la família.
A partir de recollir els interessos dels participants, es plantegen els eixos temàtics i d’interès per abordar en les sessions previstes, que es solen pactar d’avant ma. Això implica un grau de compromís d’assistencia per tal de donar una continuïtat al procés elaboratiu i a la constitució d’una dinàmica grupal.