Publicacions

ampliando

Ampliant el món

Entre els 6 i 12 anys els nens experimenten grans canvis marcats per una creixent sociabilitat, per això, se’ls ha denominat els anys de la “amplicació del món”. Curiositat, desig d’aprendre, aspiracions, habilitats socials, renuncia al voler immediat segons el seu caprici i l’acatament de les normes són les transformacions més significatives d’aquests anys.

Beatriz Salzberg

clinica

La clínica psicoanalítica

Aquest llibre sorgeix de la necessitat d’interrogar els postulats que fonamenten la Clínica Psicoanalítica, diferenciant-la d’altres practiques amb les que de vegades es confongui. Té com a objectiu informar tant als practicants de la psicoanàlisi com a aquells que aspiren a ser-ho, de quines són les condicions que defineixen una cura psicoanalítica.

divorcian

Els nens no es divorcien

“Els nens no es divorcien” es proposa salvar els anys de patiment que hi ha entre els primers símptomes observables en un fill, i la primera consulta que els pares separats es decideixen a realitzar a un especialista. Aquest llibre és una crida a als adults responsables. Recorda que el nen és un subjecte, no un objecte de què poden disposar arbitràriament els pares, tot i no visquin junts.

Beatriz Salzberg

gemelos2

Bessons: narcisisme i dobles

Aquest llibre aborda el tema des d’una perspectiva psicoanalítica, posant l’accent en la psicopatologia dels germans bessons i establint relacions amb el narcisisme, el doble i el complex fratern. Ha reunit valuoses contribucions teòriques de destacats psicoanalistes que constitueixen una aportació a una metapsicologia de la clínica dels bessons. Les observacions es nodreixen d’un ric material de diversa procedència-des de la lectura psicoanalítica d’un conegut film sobre bessons i de la història real que el va inspirar fins a un estudi sobre bessons a la Bíblia-, destacant l’abordatge clínic i el testimoni dels propis protagonistes.

Beatriz Salzberg

padresninos

El lloc dels pares en la psicoanàlisi de nens

Un títol meritori: El lloc dels pares en l’anàlisi de nens. Fer-se càrrec del tema i desplegar les diferents posicions teòriques i clíniques, aporta a la psicoanàlisi més del que assumeix i planteja algunes qüestions que van més enllà del tema específic dels pares en l’anàlisi de nens.

Beatriz Salzberg

paradojas

Paradoxes en psicoanàlisi

Respecte de les ciències, abans jo pensava que si la psicoanàlisi no entrava massa fàcilment en els seus paràmetres, i que a canvi del seu progressiu domini de la naturalesa les ciències perdien de vista l’ésser humà. Ara em sembla veure més clar algunes diferències. És tan absurd criticar a la física que desdenyi al subjecte com a la psicoanàlisi que desdenyi les bases neuroquímiques del funcionament cerebral. Cada saber té dret al seu punt de vist i l’ideal de la perspectiva única totalitzant és de moment més un llast que una idea fructífera. La psicoanàlisi té sobrats drets per reclamar el seu particular paradigma, el treball per fer, en tot cas, correspon als epistemòlegs.

Guillermo Mattioli

responsabilidad

La responsabilitat del psicoanalista

toxicomano

Psicoteràpia del toxicòman

Una cosa que en general assenyalen els clínics en abordar la caracterització psicoapatológica del drogoaddicte és la diversitat de quadres, en els quals pot aparèixer la dependència de la ingesta o, inversament i amb major consideració per la realitat, la quantitat de diagnòstics diferents que es poden fer de un mateix pacient al qual s’aquesta tractant per toxicòman.
La pregunta es formula sola. La toxicomania és una entitat psicopatològica aïllable de les altres? O en altres termes més propers al discurs psicoanalític-és una estructura, o un símptoma? Per plantejar aquesta qüestió cal una intel · ligència metapsicológica de l’addicció. En la seva absència qualsevol resposta consistent és impossible.

Guillermo Mattioli